Ja han passat uns dies de la gran cursa esperada, crec que masa esperada, aquí està el problema, la cursa va anar molt malament gracies a l estrès de tot plegat, la feina una part de raó, nervis a última hora..., la nit del dijous a les 2.oo h la panxa va petar, cada vegada mes nerviós, inconcientment la cosa es complicava, matí, deixo les nenes a l escola, no puc ni menjar un entrepà, amb recollen els amics i ja veuen el meu estat, sortim de sabadell cap a blanes, dormin tota l estona, intento menjar una mica a l hotel, imposible, la doctora em fa una mini visita, comenta que tot son nervis, diu; a la que surtis a correr aixó et passa, el dolor era insoportable, de fet a la sortida ja no podia mes, les llagrimes de dolor, rabia i també amb el record del meu pare que feia 3 anys de lo pitxor, els amics em donen suport peró es clar que ells no poden entendre-ho tot, sortida molt xula va va va a per els 200 km., gracies al David Penas faig la primera etapa gaudin molt del paisatge i la fem amb 3 hores 20 min., molt cansat i una sensació rara, anem a l hotel, només ganes de anar a dormir, dormim 3 hores i no se´com estic a la sortida del dia seguent, sortim de nit, veig que no agafo el ritme, vaig tiran, peró no se com estic sol i despres d unes hores desideixo abandonar , no tenia força i a Calella dic que prou, m apunto seguir el resta de cursa amb l autocar i animar a tots els runnersonline, una experiencia nova, animan a tots , la veritat es que amb una mica de febre vaig aguantar el resta del cap de setmana, valia la pena, en fí, tot una nova experiencia molt rara, lo que està clar que els nervis s han de deixar aparcats, l esport el fem per disfrutar i no ens em de possar pressió, aixó que serveixi per altres curses, moltes felicitats a tots el finishers de la cursa, una cursa molt dura, lo que tinc clar es que tinc moltes ganes d entrenar i tirar endevant.